Accessibilitat web: disseny inclusiu per al 2025

L’accessibilitat web ja no és una opció per a dissenyadors, desenvolupadors i marques digitals. A mesura que ens endinsem en el 2025, garantir que qualsevol persona pugui navegar per un lloc web, independentment de les seves capacitats, és una exigència ètica, legal i estratègica.

A través de la meva experiència millorant webs per a clients de tota mena, he après que aplicar l’estàndard WCAG 2.2 no només és viable, sinó que pot fer la diferència entre una web invisible i una que impacta.

Per què és clau l’accessibilitat web avui?

Per començar, cal recordar que el 15% de la població mundial viu amb algun tipus de discapacitat. En conseqüència, milions de persones poden tenir dificultats visuals, auditives, motrius o cognitives que afecten la seva navegació per Internet. Així doncs, quan un lloc no té accessibilitat web, deixa fora una part important de la seva audiència potencial. D’altra banda, és fonamental tenir en compte que molts governs ja exigeixen per llei que els llocs públics i privats compleixin certes pautes d’accessibilitat.

Novetats de la WCAG 2.2

Les Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) són l’estàndard internacional per aconseguir una accessibilitat web eficient. Des del seu llançament, la versió 2.2 —publicada oficialment a l’octubre del 2023— introdueix criteris nous per cobrir millor les necessitats d’usuaris amb discapacitats cognitives i dificultats d’interacció. En aquest sentit, és fonamental entendre aquestes actualitzacions per aplicar-les correctament.

Entre les novetats més rellevants, trobem:

Focus Not Obscured (Minimum i Enhanced): garanteix que el focus del teclat estigui sempre visible, fins i tot en dissenys molt visuals.
Dragging Movements: ofereix alternatives per a qui no pot arrossegar amb precisió, la qual cosa millora la navegació amb teclat.
Target Size (Minimum): s’estableix una mida mínima per als elements interactius, fet que facilita l’ús a persones amb mobilitat reduïda.
Consistent Help: assegura que l’ajuda (com xats, FAQs o correus) sigui consistent i accessible en totes les pàgines, tant si són públiques com privades.

Malgrat que aquestes pautes són tècniques, tenen una repercussió directa sobre l’experiència d’usuari i, evidentment, sobre el compliment legal i reputacional de qualsevol marca.

Com aplicar l’accessibilitat web sense perdre estil?

Una de les grans pors que solen tenir els dissenyadors és que l’accessibilitat trenqui amb l’estètica. Tot i així, és totalment possible combinar disseny i inclusió, i ho he comprovat en múltiples projectes amb clients exigents.

Per tal de començar amb bon peu, cal treballar amb una base sòlida:

Contrast de colors adequat: hi ha eines com Accessible Colors que permeten triar paletes atractives que compleixen amb el mínim de contrast. A més, aquestes eines ajuden a mantenir la coherència visual.
Tipografia clara i llegible: cal evitar fonts massa decoratives i optar per l’alineació a l’esquerra, de manera que es facilita la lectura per a tothom.
Ordre semàntic del codi HTML: cal utilitzar encapçalaments correctament jerarquitzats (h1, h2, h3…), etiquetes main, nav, section, etc. D’aquesta forma, els lectors de pantalla poden interpretar millor el contingut.
Elements interactius visibles i accessibles: botons grans, camps de formulari amb etiquetes clares i estats de focus evidents. En definitiva, tot el que cal per garantir l’acció sense barreres.

Amb totes aquestes bases cobertes, es pot construir una identitat visual forta, que a més sigui usable, inclusiva i moderna.

Tècniques ARIA: potenciant la navegació amb tecnologia d’assistència

Les Accessible Rich Internet Applications (ARIA) són etiquetes especials que permeten als lectors de pantalla interpretar correctament elements que no són natius de l’HTML, com sliders, pestanyes o pop-ups. A través de la meva pràctica, he comprovat que el seu ús pot marcar la diferència.

Entre les més útils que he aplicat en projectes complexos, destaquen:

aria-label i aria-labelledby, que permeten descriure amb detall botons, menús o formularis. Així mateix, milloren la comprensió per part de l’usuari.
aria-live per notificar canvis dinàmics en el contingut (com errors en un formulari sense refrescar la pàgina), fet que facilita una interacció més fluida.
role=”dialog”, role=”alert” i altres rols per estructurar el contingut per a usuaris amb tecnologia assistiva.

Tot i que les tècniques ARIA poden semblar avançades, un cop enteses, ofereixen una flexibilitat immensa per adaptar qualsevol disseny modern a l’accessibilitat web més exigent.

Tests d’accessibilitat web que realment funcionen

No n’hi ha prou amb aplicar bones pràctiques; cal comprovar que realment tot funcioni. Per aquest motiu, combino sempre eines automàtiques i proves manuals en cada projecte.

Aquí van algunes que m’han anat especialment bé:

WAVE (Web Accessibility Evaluation Tool) – fa una anàlisi visual dels errors en temps real, la qual cosa permet actuar amb rapidesa.
Lighthouse (integrat a Chrome DevTools) – comprova la puntuació d’accessibilitat, SEO i rendiment, tot en una sola eina.
axe DevTools – és una extensió potent per detectar problemes d’accessibilitat en profunditat i amb molta precisió.
Screen readers reals (com NVDA o VoiceOver) – permeten testar com percep el contingut un usuari amb discapacitat visual. En aquest sentit, resulta una eina insubstituïble.

En aquells projectes amb deadlines ajustats, faig servir Lighthouse i axe com a checklists ràpids. Tanmateix, sempre acabo revisant amb usuaris reals o, com a mínim, simulant escenaris amb lectors de pantalla.

L’accessibilitat web com a avantatge competitiu

Molts veuen l’accessibilitat web com una obligació. Tanmateix, la veritat és que representa una gran oportunitat. De fet, les webs accessibles tenen múltiples avantatges competitius:

Millor posicionament SEO: Google premia l’ordre semàntic, la rapidesa i la claredat; per tant, l’accessibilitat també beneficia la visibilitat orgànica.
Conversió més alta: si tothom pot navegar-hi sense barreres, és evident que més gent podrà convertir.
Millor reputació de marca: les marques inclusives transmeten confiança i valors, la qual cosa genera fidelització a llarg termini.

En conseqüència, he vist com webs amb només petites millores d’accessibilitat han millorat clarament el seu temps de permanència i el percentatge de conversions. I el més interessant és que, tot això s’ha aconseguit sense canviar dràsticament el disseny ni invertir fortunes.

Conclusions i properes passes

Arribats al 2025, tenir una web visualment atractiva ja no és suficient. Cal que sigui funcional, clara i per a tothom. Aplicar l’estàndard WCAG 2.2, dominar tècniques ARIA i testar adequadament el teu lloc són les claus per aconseguir-ho. Per això, la accessibilitat web hauria de formar part del teu procés creatiu des del primer esbós fins a la publicació final.

A wwwarcelona, t’ajudem a revisar, optimitzar o dissenyar la teva web perquè compleixi els estàndards d’accessibilitat, sense perdre ni una engruna d’estil ni rendiment. La inclusió digital comença aquí. Escriu-nos i ho fem realitat.